«Encara hi ha gent que pensa que «aquestes coses és millor deixar-les córrer», qui opina que és preferible amagar la merda sota la catifa i mirar cap a una altra banda.
Per sort, a l’altre bàndol estem perdent la por. Som una multitud cada cop més nombrosa els qui alcem la veu enfront de les injustícies, els qui teixim una xarxa de suport i solidaritat, i als qui ens legitima el benestar emocional i la projecció d’un futur sense violència.
M’estaria fallant a mi mateixa, a la nena que va viure allò que avui explico, si no posés tot això sobre la taula. Estaria fallant-li meu fill si la seva mare, en recordar l’infern que va viure durant la seva infantesa, continués reunint-se amb els seus agressors als aniversaris i celebracions com si no hagués passat res.
(…)
Sou el meu passat, però no formareu part del meu present, i molt menys del meu futur.
El que vau fer-me ja no és un secret i mai més ho serà.
Trenco el pacte de silenci amb totes les conseqüències.
Foteu-vos».
